Durant la setmana passada, el director de l’Hospital Clínic, Josep MªPiqué, ha estat realitzant unes xerrades per a tot el personal de l’Hospital Clínic i la Seu de la Maternitat, amb l’objectiu d’explicar el que volen implantar com el nou model de governança de l’Hospital Clínic.
Algunes veïnes vam assistir a aquesta reunió tot i no estar convidades.
Considerem que és la nostra obligació fer pública aquesta informació perquè arribi tant a treballadores com a veïnes i que en siguem conscients del procés NO PARTICIPATIU per plantejar la privatització de la gestió del nostre hospital. Insistim: no obli-dem que l’Hospital Clínic és el segon hospital públic més gran del Principat, amb un pressupost de441 milions d’euros el 2012 i uns 4.500 treballadors.
Audio de la presentació facilitada per CATA-IAC:
http://www.catacctsiac.cat/altres_publicacions/audios/audio_clinic_presentacio_projecte.mp3
Les xerrades recorren passat i present de l’Hospital: què ha estat i on és ara mateix.
Es remarca la gran notorietat i importància, nacional i internacional, del centre en qüestions d’investigació, docència i assistència, que el sitúa com un dels millors hospitals públics de Catalunya i de l’Estat espanyol. També es remarca, amb gran afany, el gran valor dels professionals que hi treballen. Però, darrera de tota aquesta ornamenta, que no dubtarem que sigui certa, que prova de presentar? La resposta no arriba fins gairebé el final de la xerrada: On volem anar? – diu – I aqui arriba el que realment ens interessa:
“Hi ha un mandat que insta a l’Hospital de dotar-se d’una forma jurídica concreta”
“Volem blindar la nostra estructura per continuar essent el que som, volem autogestionar-nos de forma autònoma els professionals”
I què vol dir tot això?
Sorprèn que el Director esmenti aquest Informe de la Sindicatura de Comptes (el 17/2012) en el qual s’insta a l’Hospital a dotar-se d’una forma jurídica concreta “cal assimilar-ho a un establiment públic”
Omet, la resolució del Parlament del passat 14 de març: s’ha d’atorgar “urgentment una forma jurídica concreta a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona [..] tot certificant-ne clarament la titularitat pública en els àmbits orgànic, administratiu i de gestió“.
Només parla de blindar la estructura de les ordres polítiques?
Ara parlem de BLINDAR quan volem dir PRIVATITZAR LA GESTIÓ?
Ara parlem d’AUTONOMIA DE GESTIÓ amb professionals quan volem dir PRIVATITZACIÓ?
Vegem quines característiques ha de tenir, segons el director de l’hospital, aquest model del que ens parla:
1. Mantenir la vocació de servei públic de l’Hospital i que la titularitat del patrimoni continuï sent publica.
“Que la titularitat del patrimoni sigui pública, compartida entre la Universitat de Barcelona i la Generalitat, que la entitat responsable de la gestió sigui una entitat sense ànim de lucre”
Un model que, potser amb certes diferencies, recorda a l’Hospital Sant Pau (també sense ànim de lucre), i que ha tingut conseqüències desastrosses per a les arques públiques, per a la ciutadania i per al mateix centre.
Un model, també similar (col·laboració publica-privada) al de la Fundació IAT, que també ha demostrat ésser un pou de pérdua de diners per a les arques públiques i per tant, la NO viabilitat i sostenibilitat econòmica del model.
Implantarem un model de gestió que ha demostrat, a algunes experiències properes, esser un pou de corrupció?
Els models público-privats en la gestió de la Sanitat han demostrat ésser un pou de corrupció: Casos com el de Sant Pau, Fundació IAT, Ramón Bagó, Carles Manté, Josep Prat, etc.. han estat possibles gràcies a la nomenada col·laboració pública – privada.
2. Reforçar el model de gestió basat en la implicació dels professionals, creant una entitat amb autonomia de gestió, sense ànim de lucre i amb participació directa dels professionals a la seva governança.
“Volem blindar la nostra estructura” (Davant decisions polítiques i canvis en les lleis)
Amb l’ornamenta, molt gustosa, per als professionals, que no els afectaran les decisions polítiques (com reducció del 5% o la supressió de les pagues) prova de “colar” un model de gestió privat sobre un patrimoni públic.
Diu que si es blinden, no els afectaran les decisions polítiques, mentre parla de seguir les linies estratègiques del Departament de Salut i el seu pla de sostenibilitat econòmica.
De entrada, ens sembla una incongruència.
Llavors diu
“participació dels professionals al patronat de la entitat de gestió”.
I ens preguntem: Quins professionals participaran al patronat?
Els mateixos càrrecs de gestió que comparteixen càrrecs directius a l’hospital i càrrecs als consells d’administració de la privada Barnaclínic?
Aquests càrrecs (que són professionals, no polítics) que permeten que Barnaclínic ofereixi assistència privada amb sosteniblitat econòmica i de recursos públics? 
Els mateixos professionals que van formar part del Patronat de la recentment fallidaFundació IAT i que van cedir la gestió, els actius i patrimoni a una empresa privada arribant a acumular 5,3 milions de deute del grup privat CRC?
Els mateixos càrrecs que van permetre la contractació de l’empresa de neteja LICON SA? Els mateixos càrrecs, com el Director, que mentre apliquen reduccions de salaris als seus treballadors, cobren sous milionaris?
Potser no suposa cap garantia que aquests “professionals” gestionin l’hospital.
Potser no suposa cap garantia que aquests “professionals” gestionin un pressupost de gairebé 500 milions d’euros públics, de manera completament privada.
I què passarà quan aquest pressupost es vegi “retallat”?
Als treballadors potser no els afectarà la normativa pública. No.
Els afectaran les decisions d’un patronat privat amb total llibertat sobre el marc laboral. Quan retallin pressupost no s’hauran de regir per la normativa pública, podran fer “allò que desitgin” amb total llibertat.
No estar subjectes a la normativa pública pot semblar molt favorable, d’entrada, però el marc laboral privat no es, precisament, d’avantatges per als i les treballadores de base.
3. Preservar els convenis laborals i les carreres professionals pròpies.
Trobem incongruències al discurs del Director: “Blindar-se” seguint les estratègies econòmiques del Departament de Salut? I com ho farem això? I si, realment ens blindem, quins avantatges tindrem realment?
Pensem que tindran molta més llibertat per aplicar qualsevol reducció de salaris, qualsevol expedient de regulació, qualsevol reestructuració…
El marc laboral privat és de llibertat pels gestors. I més si aquests gestors pretenen gestionar un pressupost de 500 milions d’euros sense cap participació de la part pública.
Espanta sentir que el Govern estaria disposat a això.
Espanta sentir que 500 milions d’euros públics seran gestionats, sense cap control i per persones privades?
4. Assegurar la transparència i el mecanisme de rendiment de comptes.
Repeteix, fins a la sacietat, que serà una entitat sense ànim de lucre, que hi haurà transparència i control, però això només son paraules, no són fets demostrables.
Quins mecanismes de control farà servir? No ho diu
De fet, el Clínic ha estat, fins ara, un fantàstic model d’opacitat. I les experiències properes al que ara volen fer no són tampoc cap garantia: La Fundació Sant Pau també és sense ànim de lucre. Barnaclínic també és sense ànim de lucre. La primera ha estat un pou de corrupció. La segona parasita les estructures públiques per fer assistència privada.
Conclou dient que el model està molt immadur, que volen, des de la Direcció, la participació de tots els professionals en la construcció d’aquest projecte.
Nosaltres creiem que la perversió rau en gestionar de FORMA PRIVADA el patrimoni PÚBLIC, el que és de tots i totes.
Pensem que, per molt que ornamenti, l’opció de gestionar privadament els diners públics no beneficiarà ni els treballadors ni tampoc la ciutadania.
Per a la ciutadania, la gestió PRIVADA dels PATRIMONIS PÚBLICS han estat sobradament demostrada com un pou de corrupció. El que és de totes, s’ha de gestionar de forma pública.
La nostra conclusió, basant-nos en les recomanacions de la sindicatura, la resolució del Parlament de març d’aquest any, els exemples fallits a casa nostra de connivència público-privada i d’altres de països de tradició de gestió público-privada és que la sanitat pública per ser viable ha de ser gestionada i fiscalitzada amb mecanismes i formes jurídiques 100% públiques. Insistim en la necessitat d’adoptar mesures per a fer efectius els mecanismes de control públics sobre la transparència de la gestió, augmentant les mesures, en cap cas disminuint-les fent-les depenent d’empreses privades o de persones gestores…per molt professionals que siguin. I la forma jurídica que se li doni ha de ser clarament de titularitat pública en els àmbits orgànic, administratiu i de gestió.
Apel·lem també a la responsabilitat social i amb les treballadores del comitè d’empresa de l’Hospital Clínic. On són aquelles signatures que es van recollir? Les hem tingut en compte a l’hora de valorar el posicionament de les seves seccions sindicals? Recordem que l’encapçalament deia:
“El Comitè d’Empresa de l’Hospital Clínic en defensa d’una sanitat pública i de qualitat, de FINANÇAMENT I GESTIÓ PÚBLICA i pel restabliment de tots els drets laborals i de ciutadania.
Comptaran també amb les usuàries i usuaris del centre per aquest nou projecte?
Per això fem una crida conjunta amb el moviment veïnal de MOBILITZACIÓ el proper dissabte 29 de juny:
L'HOSPITAL CLÍNIC EN LLUITA 
Reblogueó esto en Publicació confidencial de l'Hospital Clínic.
Reblogged this on Grup de Defensa de la Sanitat Pública.
Retroenllaç: #CadenaXClinic Dissabte 29 de Juny, a les 12h. NO a la PRIVATITZACIÓ | L'HOSPITAL CLÍNIC EN LLUITA
Retroenllaç: #CadenaXClinic Dissabte 29 de Juny, a les 12h. NO a la PRIVATITZACIÓ | Assemblea Drets Socials Eixample