El passat 30 de Juliol es va presentar l’informe de la inspecció del Departament de Salut a Barnaclínic S.A, realitzada a instàncies del Parlament. Desprès de sis visites al centre, l’informe de la inspecció conclou que l’assistència sanitària pública no ha patit cap restricció en la seva activitat a conseqüència de l’ús privat de Barnaclínic S.A. (BSA).
No és cap novetat. Novetat seria que el propi Departament de Salut s’autoinculpés per les restriccions pressupostàries que ha imposat a l’activitat dels centres sanitaris públics.
El tancament de quiròfans en horari de tarda i altres retallades imposades pel Govern i el conseller Boi Ruiz, a més de fer augmentar les llistes d’espera, han facilitat les activitats dels centres privats, com és el Barnaclínic S.A.
Les polítiques de restricció pressupostària són la justificació legal que beneficia l’activitat privada als centres públics. La activitat privada de BSA ha quedat també formalment avalada amb la recent aprovació del Consorci Clínic i els seus estatuts, malgrat les milers d’al·legacions ciutadanes presentades i els posicionaments polítics contraris.
Les conclusions d’aquest informe d’inspecció, en canvi, tenen ben poca credibilitat atès els testimonis dels treballadors i treballadores i dels propis pacients i usuaris, recollits a les portes de l’Hospital i centres d’atenció primària de la zona.
L’informe d’inspecció no entra en el debat sobre la “col·laboració” públic-privada als centres públics, en canvi sí que recomana que l’ús privat es faci només a la tarda, perquè “quedi clarament diferenciat de l’activitat pública”. Ratifiquen d’aquesta manera que l’activitat pública no es realitzarà mai més a la tarda? O es tracta de la infrautilització forçada dels serveis públics en favor de la sanitat privada?
Aquell crit de treballadores, veïnes i veïns que ressona des del 2011 -“no son retallades, son privatitzacions!” posa en evidència més que mai el cas de l’Hospital Clínic i el BSA: Retallen per privatitzar, i privatitzen per enriquir-se!!!!!
El text de la inspecció explica com es factura als pacients privats del BSA tot el que s’utilitza de l’hospital públic. No detalla, no obstant, els deutes que es generen d’aquesta facturació. La Sindicatura de comptes, en canvi, va detectar l’any 2009, que l’entitat presentava saldos creditors amb l’Hospital Clínic. Qui absorbeix aq
uests deutes?
Per l’opacitat que envolta el Barnaclínic S.A. es desconeix si aquests deutes amb l’Hospital es liquiden correctament, però, encara que així fos, potser valdria la pena preguntar-se si l’ús privat d’ instal·lacions i recursos pagats amb diners de tots i totes, es pot compensar només amb la facturació d’aquest ús. Valdria la pena preguntar-se si és social i èticament acceptable que algú pugui operar-se en un quiròfan públic -evitant la llista d’espera- pagant aquesta intervenció, mentre centenars de persones -que també han pagat aquests quiròfans- esperen més de 6 mesos precisament perquè els quiròfans han tancat a la tarda.
Aquesta sanitat a dues velocitats no és només una qüestió de legalitat. És una qüestió d’ètica, de vulneració del principi d’equitat i rau en la ideologia i els interessos mercantils i particulars d’uns quants privilegiats i elits mèdiques. “Es tracta de retenir el talent a la sanitat pública,” diu el Director General Josep Piqué. (que cobra anualment 119.000 euros per la seva activitat pública). I el mantenen gràcies als sobresous que reben per l’activitat privada.
Mentre algunes èlits directives, amb el beneplàcit del Col·legi oficial de metges, promocionen aquesta connivència i el turisme sanitari privat al BSA, a les urgències públiques de l’hospital s’assenyala amb el signe € aquelles persones que no tenen la targeta sanitària perquè no s’escapin sense pagar o deixen als malalts durant dies als passadissos pel tancament de llits.
És èticament inacceptable que els que s’ho poden permetre, passin per davant de milers d’altres persones. És inacceptable que hi hagi qui en treu d’això benefici privat i és més inadmissible encara que aquest ús sigui possible gràcies a haver retallat, des del govern, drets i recursos públics.
No és només privatització sinó també una qüestió d’ètica, d’equitat i de justícia social.
Assemblea de usuaries i treballadores Resistència Clínic
L'HOSPITAL CLÍNIC EN LLUITA 