Els sotasignats reclamem un debat fugit d’apriorismes ideològics de debò i per tant no acceptem la iniciativa del Cercle de Salut, ja que rebutja la possibilitat de canviar l’actual model de gestió
Acampada Mar, Paicam i Tancada Clínic
en perill i amb greus problemes de sostenibilitat. Tanmateix, el debat i la reflexió que proclamen semblen difícils a partir d’un manifest profundament tendenciós i esbiaixat i la seva pretesa rigorositat podria posar-se en dubte ateses “algunes” afirmacions parcials, no del tot certes o deliberadament incorrectes.El manifest parla d’un model sanitari referent per la seva universalitat i equitat en l’accés. Podríem repassar conjuntament el concepte d’universalitat, ja que les plataformes LaPasucat i Jo Sí Sanitat Universal no es cansen de denunciar que a Catalunya no existeix. Estem lluny de l’equitat en un sistema que exclou els més vulnerables i que facilita l’accés a aquelles persones que s’ho poden permetre oferint centres privats instal·lats en la pública, com és el cas de Barnaclínic, i cada cop més centres.
Segueix dient que “la LOSC promou l’ús de tots els recursos existents”. Deuen referir-se a tots els recursos privats existents, perquè de públics existeixen uns quants que estan en desús. Pregunteu si no a Marea Blanca o Rebel·lió Bellvitge, com els centres públics es veuen saturats i forçats a derivar pacients a centres privats. Això sí, finançats amb recursos públics, a causa dels llits o espais tancats.
Els signants del manifest fan valdre la particularitat de la xarxa catalana, una “xarxa que assumeix el compromís d’atendre a la població amb uns paràmetres de qualitat i uns objectius d’activitat i resultats”. Sí, efectivament, els resultats els estem veient aquestes últimes setmanes a les Urgències de tot el territori, epicentre dramàtic de les conseqüències d’un sistema ferit. Per sort, cada cop més treballadores organitzades ens informen puntualment del seu estat. Gràcies @adjuntosdeurgen, @urgenpsmar, @urgenciestauli, etc.
Compartim que és al magnífic personal sanitari a qui cal atorgar el mèrit que el sistema sanitari no s’hagi ressentit tant a causa de les retallades sofertes. Ara bé, això no encaixa amb les gestions que molts/es dels/de les signatàries, que es presenten com a “treballadors” quan són les elits del sistema, apliquen als centres que dirigeixen o gestionen. Els professionals fa anys que pateixen retallades i precaritzacions promogudes per aquestes mateixes persones que enalteixen la seva tasca mentre cobren, la majoria d’elles, sous superiors als 100.000 euros. Gràcies per felicitar a les professionals i agrair-los el seu esforç. Ara només fa falta que aquest es vegi compensat i que les seves condicions laborals deixin de contribuir al baix cost del model que, sobre aquesta base, deixa de ser un mèrit per convertir-se en un greuge més.
També caldria parlar sobre les arrels del model. Si anem a la Generalitat republicana, per què no parlem també de les expropiacions, col·lectivitzacions i altres formes de publificació que es van produir en aquest període? Però n’hi ha prou d’agafar el moment de les transferències, l’any 1981, per descobrir que el tan apreciat model català el que va fer va ser continuar i potenciar el sistema de concerts de la sanitat franquista, seguint un mateix fil conductor que no és altre que la preservació dels interessos privats en el creixent mercat sanitari.
Els sotasignats reclamen un debat fugit d’apriorismes ideològics i desenvolupat amb objectivitat mentre aporten dades -com l’esperança de vida en néixer- amb una ingenuïtat perillosa que obvia, entre altres, les creixents desigualtats en salut a Catalunya. La rigorositat i l’objectivitat no es demostren amb un munt de dades súper-optimistes del sistema (per cert, dades del 2012) eludint o minimitzant la situació de les llistes d’espera, la precarietat en què es troba l’atenció primària i comunitària, les urgències i els cada cop més castigats professionals. Apriorisme ideològic és donar per fet que aquest és un +Inf.
Font: @DiariSanitat
L'HOSPITAL CLÍNIC EN LLUITA 
Retroenllaç: Aturem la privatització dels serveis públics #LleiAragonès | Desobeïm! Per una sanitat 100% pública