El deteriorament d’allò públic avança a passos gegants. Implacable. I forma part d’una estratègia planificada per a facilitar l’expansió del negoci privat. No és casualitat que els territoris amb més mercantilització i privatització com Catalunya, presentin les pitjors dades de demores. És possible enfrontar les llistes d’espera i ho hem de fer
Dijous 24 es convoca la segona jornada de lluita estatal contra les llistes d’espera. És una mobilització necessària i urgent. Ens sobren els motius no només per mobilitzar-nos sinó també per a desmuntar el sistema actual de les llistes d’espera com a instrument de gestió i planificació política, no sanitària. És moment per denunciar els equilibris, maniobres i esforços de maquillatge d’unes xifres desorbitades i posar negre sobre blanc en els objectius reals que mouen aquest sistema.
A ningú se li escapa que les llistes d’espera són un problema comú a la gran majoria dels sistemes sanitaris que ens envolten (si no a tots). A l’estat Espanyol, segons les últimes dades proporcionades pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (MSSSI), més de 600.000 persones esperen una intervenció quirúrgica i quasi 2 milions romanen al procés diagnòstic (espera per visita amb l’especialista o per proves). La demora és de 104 i 58 dies de mitja, respectivament. Catalunya, encapçala el rànquing d’aquests números vergonyosos. Les dades varien si les mirem al Ministeri o directament al Servei Català de la Salut (CatSalut) però, en tots dos supòsits ostentem gairebé les pitjors xifres de tot l’estat. El sistema d’informació del CatSalut notifica, a març del 2018, més de 196.000 persones esperant intervenció quirúrgica i més de 556.000 esperant en el procés diagnòstic. Els temps d’espera també varien segons la font consultada: les persones pendents d’intervenció quirúrgica a Catalunya s’esperen entre 3 i 5 mesos, i els processos diagnòstics es demoren entre 79 i 87 dies de mitjana (segons si es consulta el CatSalut o el MSSSI).
Però, per si el ball de dades no fos suficient, sembla que en tots dos casos (sigui del MSSSI o del CatSalut) les xifres poden no ser del tot exactes. Dos motius ens posen en alerta. En primer lloc, els indicadors que ens ofereixen. En segon, els estratagemes que coneixem que retarden l’entrada a les llistes (sobretot a les quirúrgiques però també a les de proves diagnòstiques). Tant els sistemes del MSSSI com els del CatSalut presenten indicadors de temps demora dels pacients que estan pendents de visita, de prova o d’intervenció. I tot i que la normativa vigent a Catalunya (ORDRE SLT/102/2015) exigeix presentar també els temps mitjans d’espera dels pacients ja atesos, el CatSalut publica obertament només la primera xifra. Ens ofereixen dades “virtuals” o “fictícies”, ja que mai sabrem quant de temps esperaran aquelles persones per ser ateses finalment. Tan sols coneixem el temps que esperen en el moment del tall de l’indicador. Així, aquest indicador depèn enormement d’aquest moment en el temps i pot veure’s molt modificat pel segon motiu que ens posa en alerta: les estratègies que retarden l’entrada a les llistes. Veiem com l’indicador pot estar manipulat o condicionat en funció de les persones que ingressen a la llista els dies previs al càlcul i que poden descendir el temps mitjà de demora. Com s’ha denunciat en nombroses ocasions, l’amalgama de centres sanitaris que conformen el sistema (de diferents titularitats i formes de gestió) utilitzen diversos mecanismes per endarrerir el moment d’ingrés a la llista: “ja el trucarem”, “l’agenda està tancada”, “l’agenda està plena” o “ara no tenim hores” són respostes que poden ser habituals als centres de salut i que ja fa anys van propiciar una campanya potent que encara està vigent.
El retard de proves diagnòstiques o de visita amb l’especialista pot endarrerir (in)directament l’entrada a la llista quirúrgica. Vegem un exemple: El metge de capçalera ha identificat que la Carme s’ha d’intervenir de cataractes. La Carme demana hora a +Inf
L'HOSPITAL CLÍNIC EN LLUITA 