El govern més progressista de la història introdueix la privatització en la Llei General de Sanitat

Mentre el capital privat s’enriqueix com mai a costa del desmantellament, també sense precedents de la sanitat pública, el govern “progressista” en el més pur estil triler, prepara l’engany a la població de la manera més vergonyosa possible mitjançant la nova llei sanitària 1 que preparen: diu derogar la Llei 15/97 (la que permet privatitzar la sanitat), quan en realitat la inclou dins de la Llei General de Sanitat (LGS). La seva justificació se centra en el fet que s’utilitzarà “preferentment la fórmula de gestió directa” en els centres sanitaris, i que només excepcionalment s’utilitzaran “altres formes de gestió” (les privades), per a la qual cosa caldrà “comptar obligatòriament amb una memòria que justifiqui des del punt de vista sanitari social i econòmic la necessitat d’acudir-hi”.

Això a més d’un brindis al sol és una trampa manifesta. Des de fa 35 anys està vigent l’article 90 de la LGS que estableix l’obligació de les administracions sanitàries d’assegurar “la utilització òptima dels seus recursos sanitaris propis”, abans de concertar amb la sanitat privada. Aquest mandat, totalment buit de contingut vinculant, no ha suposat cap obstacle per a l’ increment vertiginós i creixent dels concerts. Les últimes dades disponibles de 2020 mostren que la sanitat pública desemborsa per aquest concepte al voltant de 10.000 milions de €/any, mentre els centres de gestió directa han estat asfixiats econòmicament.

La consideración de que la gestión directa deba tener carácter preferente quedará en papel mojado, sobre todo por la manifiesta colaboración de las administraciones sanitarias con el capital privado. Pero es que, además, desde hace más de 20 años está vigente el articulo Artículo 279 de la Ley de Contratos del Sector Público (Causas de Resolución) que prevé “el rescate del servicio por la Administración para su gestión directa por razones de interés público”, mediante la resolución del contrato de concesión de obras y tras “la acreditación de que dicha gestión directa es más eficaz y eficiente que la concesional”. A pesar de que el sobrecoste de la gestión privada ha sido reiteradamente demostrado en todos los países y de que los beneficios económicos se obtienen mediante la selección de pacientes y procesos (dejando los no rentables para la pública) y la baja calidad de la atención sanitaria, nunca todavía se ha revertido a manos públicas la gestión privada de ningún centro sanitario mediante esta Ley.

Malgrat la “massacre de les residències”, no s’al·ludeix al projecte de Llei a cap actuació concreta. En línia amb el pacte de silenci que s’està produint en totes les Comunitats Autònomes (CCAA) sobre això, tot quedaria com abans, a l’albur de les CCAA, que tenen les competències, i els ancians/ residents, subjectes a condicions variables d’assistència en funció del personal contractat per les residències, aliè al Sistema Nacional de Salut (SNS). Quan sabem que la quantitat de personal, així com el temps d’ assistència prestat, en funció dels seus contractes, és molt variable, generant inequitat en l’ assistència, que augmenti la que ja existia en funció de la normativa de cada CCAA. A la pràctica això equival a no voler saber res del que passa de portes endins en aquestes institucions.

Tampoc s’aprofita per acabar amb les xarxes paral·leles (MUFACE, MUGEJU, ISFAS) que es nodreixen de diners públics per donar assistència sanitària amb mitjans privats, malgrat que la pròpia LGS va establir fa ja 35 anys la seva integració a l’SNS. Tampoc per reforçar urgentment l’atenció primària que en aquests moments agonitza per a major glòria de les assegurances privades. La Coordinadora Antiprivatització de la Sanitat (CAS) denuncia davant la població aquesta maniobra de confusió del Govern PSOE-Unides Podem que aparentant modificar alguna cosa, el que fa és canviar-lo de lloc, mentre segueix deixant, com tots els governs anteriors, les mans lliures al capital per enriquir-se com mai parasitant la sanitat pública i lucrant-se amb el seu desmantellament.

Davant d’aquesta artilleria, ara més que mai cal lluitar en defensa d’un sistema sanitari de qualitat, col·laborant en el desenvolupament de la Iniciativa Legislativa Popular presentada per CAS al Congrés, en la qual sí que es planteja:

La derogació de totes les lleis que permeten l’ entrada del capital privat a la sanitat pública.

L’ obligatorietat de les administracions de dotar la sanitat pública de recursos suficients.

El reforçament de l’ atenció primària de salut.

El dret universal a la sanitat sense cap restricció.

La creació d’ una indústria farmacèutica que fabriqui i distribueixi els medicaments essencials, entre ells les vacunes.

La garantia que l’atenció sanitària dels majors que viuen en residències estigui a càrrec del sistema públic de salut.

FONT: @CAS_Estatal_

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s