La invenció de Barnaclínic S.A, va ser una “prova pilot” engendrada entre polítics i elits mèdiques, per fer possible la convivència de l’atenció privada dins de les instal·lacions d’un centre sanitari públic, el prestigiós Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.
Durant més de 17 anys, aquesta clínica privada, utilitzant els recursos materials, de personal i les pròpies estructures de l’hospital, finançat amb pressupostos públics, va servir bàsicament per omplir les butxaques d’alguns metges i gestors. Tant aquests últims, com els responsables polítics còmplices del contuberni, justificaven l’existència de la clínica privada al·legant ser el mitjà per nodrir financerament al centre sanitari públic, que no podia sobreviure únicament dels ingressos que rebia de la Generalitat.
No obstant això, en les converses de proximitat, però també en declaracions públiques, [1] els propis gestors reconeixien, fent ús de Neollenguatge polític, que aquesta era la manera de “retenir el talent”. Sense els sobresous il·legals que rebien alguns professionals sanitaris, el “talent” s’anava a un altre lloc, a una altra banda. Ens quedàvem sense els professionals talentosos formats en els nostres hospitals i universitats públiques.
Pot ser que, per aquest motiu, i potser a causa de les nombroses protestes i denúncies ciutadanes que s’han anat succeint amb sorprenent persistència en el temps, l’anterior director de l’Hospital Clínic, Dr. Piqué, va emigrar a Andorra, a privatitzar el sistema de salut andorrà, gràcies al talent que havia adquirit a l’hospital ia la connivència reeixida, usant recursos públics, de la endogàmica clínica privada [2].
No obstant això, tot aquest historial d’èxit no hagués estat possible sense la voluntat i aquiescència dels càrrecs polítics que s’han anat succeint en aquests anys en el govern i en el departament de salut.
El nou conseller, Sr. Comín, filòsof i alumne de l’escola de negocis d’Esade, declarava fa poc sense rubor: “Hi ha molts centres públics que no poden renunciar a l’activitat privada” [3] i encara que assenyalava que era “evident que genera riscos des del punt de vista de l’ètica i de l’equitat del sistema”, reconeixia sense cap tipus de vergonya, el fracàs polític i tècnic en la gestió i el finançament del model i el sistema sanitari públic català, que representa el 40% del tot el pressupost del país. Un pressupost negociat conniventemente amb el regne d’Espanya, i els seus successius governants, des de 1981, any del traspàs de competències sanitàries a la Generalitat de Catalunya.
Durant tots aquests anys, mentre els recursos destinats a la sanitat pública descendien any rere any, en inversa proporció s’incrementava el diners públics destinats a finançar centres privats o “sense ànim de lucre”, un altre neologisme emmascarador de les diverses entitats, empreses, fundacions i altres fórmules empresarials que s’han anat creant per no estar sotmeses al molest i burocràtic control públic.
Per corrompre un sistema cal pervertir als agents. Es tractava també de potenciar la famosa “autonomia de gestió”, que apel·lant a l’eficiència i l’eficàcia en la gestió i a la diversitat “biològica” dels multitudinaris proveïdors del sistema, ha anat propiciat nombrosos casos d’il·legalitat i corrupció. També ha posat en evidència les “portes giratòries” [4] i els conflictes d’interès existents entre els gestors públics i els interessos privats, no únicament d’amics i familiars, sinó de la indústria i dels negocis lligats a la sanitat, nodrits gràcies a ser alimentats amb diners públics. [5]
Unes revolving doors en doble sentit que van permetre, per exemple, posar de responsable de tota la sanitat pública catalana a l’anterior Conseller de Salut Sr. Boi Ruiz, director general i president de la Unió Catalana d’Hospitals, la patronal de les empreses sanitàries i socials , els interessos empresarials es va encarregar de defensar des del seu càrrec públic fins a l’últim moment [6].
Però per afavorir interessos privats a càrrec als diners públics, un altre fenomen havia de produir simultàniament. Es tractava de la creació de les elits sanitàries.
Mentre les condicions laborals de la majoria dels professionals s’anaven gradual i inexorable deteriorant i precaritzant, potenciaven i afavoria, alhora, el creixement d’unes elits mèdiques i gestores amb condicions i sous superiors fins i tot als oficials del Conseller de Salut o del propi President de la Generalitat.
A aquestes minories triades, se’ls permetia no només preservar la seva “talent”, sinó tenir el do de la ubiqüitat. Un repàs succint dels professionals talentosos que treballen a Barnaclínic, SA mostra com es pot exercir simultàniament a l’Hospital, a la Universitat, en altres clíniques de la ciutat i de l’extraradi, alhora que en les seves pròpies consultes privades. [7]
Els elegits, metges i gestors del sistema,
Font: @SinPermisoInfo
Fuente:www.sinpermiso.info,
[1] http://www.hospitalclinic.org/es/asistencia/atencion-privada
[2] http://www.elperiodic.ad/noticia/49370/el-director-del-saas-liderara-la-privatitzacio-de-la-sanitat
[3] http://www.eldiario.es/catalunya/sanitat/Toni-Comin-publicos-renunciar-actividad_0_539996637.html
[4] http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/gestiona-IDC-Salud-Catalunya_6_428067209.html
[5] http://kaosenlared.net/las-puertas-giratorias-colocan-a-un-lobbista-de-la-farmaceutica-sanofi-al-frente-de-la-sanidad-catalana/
[6] http://www.economiadigital.es/politica-y-sociedad/el-legado-sanitario-de-mas-y-boi-ruiz-un-sistema-mas-privatizado-y-de-contratos-precarios_176263_102.html
[7] http://www.barnaclinic.com/profesionales/
[8]http://www.cercledesalut.cat/;http://www.lavanguardia.com/vida/20170124/413666188928/nace-el-circulo-de-salud-para-debatir-y-mejorar-el-sistema-sanitario-catalan.html
[9] http://www.sanidadpublicaasturias.org/necesario-los-medicos-tengan-dedicacion-exclusiva/
[10] http://saludiario.com/los-medicos-deben-hacer-juicios-informados-y-desinteresados-harvey-v-fineberg/
[11] http://www.nuevatribuna.es/articulo/sanidad/enfermedad-negocio-industria-farmaceutica/20150302105350113131.html
[12] http://www.sindicatura.org/
[13] http://www.sindicatura.cat/reportssearcher/download/17_12_ca.pdf?reportId=1101
[14]http://www.sindicatura.cat/reportssearcher/download/2016_29_ca.pdf?reportId=7301
[15] https://tancadaclinic.wordpress.com/
https://tancadaclinic.wordpress.com/2017/05/26/manifest-pel-tancament-de-barnaclinic-s-a/
[16] http://www.catacctsiac.cat/principal.php?m=87b65f9d738ea59c2c51cb5d0e492…
[18] http://salutweb.gencat.cat/ca/inici/nota-premsa/?id=300546
[19] http://cercledesalut.cat/blog/lavantprojecte-de-llei-de-formules-de-gestio-de-lassistencia-sanitria-amb-crrec-a-fons-publics.html
[20] http://www.aldia.cat/gent/noticia-cup-catsiqueespot-rebutgen-trobar-nova-formula-juridica-per-encaixar-barnaclinic-20170608125501.html
pagats pels impostos de totes i de tots, per BENEFICI D’UNS POCS, contravenint totes les lleis vigents. Es dir, constituint un FRAU DE LLEI
poden tenir el professionals en rebaixar la llista d’espera si poden obtenir beneficis intervenint de manera privada i cobrant sobresous a Barnaclínic, sense canviar-se ni tan sols de bata?
2.001 una firmes en contra del la clínica privada Barnaclínic, que està dins de l’Hospital Clínic de Barcelona. Aquest divendres diversos representants de la plataforma Tanquem el Barnaclínic han fet arribar les signatures a la conselleria de Salut juntament amb 
s i recursos.
reses privades.
Aquí us deixem també tota la informació de les Jornades Europees #Health4All
uests deutes?
L'HOSPITAL CLÍNIC EN LLUITA 