A la manca de recursos i, per tant, a l’empitjorament de les condicions de treball de les professionals de la salut, s’hi van sumar les dificultats per atendre el conjunt de la població, sobretot quan el 2012, el Govern espanyol va aprovar el Reial Decret 16/2012, que excloïa del sistema sanitari milers de persones: migrants irregulars, persones que no cotitzen i persones amb nacionalitat espanyola residents a d’altres països. Amb el darrer canvi de govern a Madrid però, el PSOE acaba d’aprovar un decret per restablir l’accés de totes les persones al Sistema Nacional de Salut (SNS) sense necessitat d’empadronament i ha retirat el recurs al Tribunal Constitucional que havia deixat suspesa tant la llei catalana d’assistència sanitària universal com la del País Valencià, que pretenien esmorteir els efectes de la llei espanyola.
Sigui com sigui, la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública assegura que, des de 2009, els serveis sanitaris de caràcter públic han patit un procés de retallades molt important que oscil·la entre els 15.000 i els 21.000 milions d’euros menys anuals. De fet, segons un informe d’aquesta entitat, el model sanitari català segueix excessivament centrat en l’assistència hospitalària en detriment de l’atenció primària –que cada cop compta amb menys professionals– inclús per al tractament de patologies no complexes que representen +INF.
Font:@La_Directa